El pont del David Pons

ei!

Aquest pont he disfrutat molt de les hores extres de són que hi ha hagut, encara que marcades per alguns trastorns nocturns importants. He sortit quasi cada nit amb els amics, i ens ho hem passat d'allò més bé rient i consumint substàncies eroticofestives. Però també he treballat, doncs amb l'Àxel i el Quim vam haver d'acabar un treball de socials sobre la revolució francesa. 
El dissabte vam veure pel·lícules i jugar a la wii a casa meva, doncs els meus pares no hi eren.
El dilluns vam anar amb l'Àxel, el Juanma, l'Ot i uns quants més pel parc Catalunya i, mlagrat tot, vam aconseguir arribar a casa a l'hora acordada amb els pares. Dimarts a la nit vaig sortir amb l'Àxel, a la tarda i a la nit. A la tarda vam anar a provar instruments i comparar preus i a la nit vam anar a donar una volta per Sabadell. Finalment, el dimecres vam quedar al matí amb el grup del treball de socials per acabar de polir-ne els últims detalls i, a la tarda, vaig anar a l'"snoocker" amb uns amics.
En fi, va ser un gran pont, d'allò més memorable!

A continuació un video d'una cançó que defineix perfectament el meu pont:

Jingle Bells (Speed Metal Version)

Fins sempre!

Nosaltres, el Ripo i el Pons, serem breus, doncs no volem fer una d'aquelles despedides llargues i tristes, on es resalten totes les coses bones de la persona (que en aquest cas no són poques) i grans tòpics de la humanitat. Per això, nosaltres ens despedim, si bé sent breus, des de la sinceritat. Et desitjem que siguis feliç, tinguis sort, salut i trobis tot el que desitjis. Esperem que ens portis sempre al cor, com nosaltres farem amb tu, Noe.

MOLTES GRÀCIES I SIGUES FELIÇ!

Pons i Ripo.

7.2 Sigles

Segona entrada de l'exercici de sigles.

A continuació us deixarem una llista de 12 sigles no treballades a classe.

• BUP: Batxillerat Unificat Polivalent
• CPU: Central Processing Unit (unitat central de processament)
• CCRTV: Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
• FGC: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
• FP: Formació Professional
• HTML: Hypertext Markup Language (Llenguatge d'etiquetatge d'hipertext)
• RAM: Random Access Memory (memòria d'accés aleatori)
• IEC: Institut d'Estudis Catalans
• ISBN: International Standard Book Number (número internacional normalitzat per als llibres)
• LAN: Local Area Network (xarxa d'àrea local)
• MH: Matrícula d'Honor
• MACBA: Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Font: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions4.html

7.1 Neologismes segons els diferents procesos de formació

 Ei estimats amics de la Vila del Pingüí, tot seguit us deixem, en dues entrades, l'activitat sobre neologismes i sigles. Salut!




1.Neologia de forma

• Derivació: antiapartheid (anti + apartheid)
• Composició: Cibercafé (Ciber + café)
• Lexicalització de sigles: fiac (academia d'anglès FIAC)
• Escurçament: Nazi (Nacional socialista)

2.Nelogia de significat

• Torre (Part central d'un ordinador, on es troba el disc dur, la memòria ram...)

3.Manlleus lingüístics

• De llengües modernes: Baguette (Barra de pa)
• Del grec o el llatí: ídem

Sobre el diari "ara"

Ei!
Després de veure el vídeo i remenar per la seva web, ens sembla que el diari "ara" és una bona iniciativa i més tenint en compte com està el país actualment. És un diari interesant, doncs presenta les notícies des d'un punt de vista diferent, més proper al poble català, i innovador. També està bé que integri les noves tecnologies, doncs un diari online potser resulta més atractiu pel públic jove que no pas un de paper, i creiem que el que es busca és promocionar les seves idees (sempre mantenint la objectivitat) entre la gent jove (sense excloure ningú), doncs són els que hauran de tirar el futur endavant. Malgrat tot, hi ha hagut bastantes iniciatives com aquesta que han començat amb molta força però han acabat en no res... esprem que aquet no sigui el cas. Cal destacar el suport que li donen gent amb el reconeixement de Toni Soler, Albert Om i Antoni Bassas, entre altres. Resumint, vol ser un diari proper i aliè al monopoli actual pel que fa a l'informació, vol dir les coses clares i amb un cert punt de suport al catalanisme i/o independentisme.

A continuació us deixem el link del diari: http://www.ara.cat/

Ànims, redactors del diari "Ara"!

Contrast de noticies

Hem buscat en diferents diaris de l'estat espanyol, indagant en les seves portades i articles més destacats. Hem trobat una gran diversitat d'opinions, des de "progres" anti-papas fins a conservadors carques que alerten de l'amenaça per part d'un ampli sector de la població catalana de cremar esglesies coincidint amb la visita del Papa.
Tot seguit us explicarem breument el que hem vist en els següents tres diaris: "La gaceta", l'"ABC" i "el Periódico".

Es veu clarament cap a on dirigeixen els trets: "El periódico", que acostumen a ser bastant objectius però tirant a "progres" (falsos progres, doncs a l'hora de la veritat no tenen el valor -potser per por a la repressió- a dir certes coses més clares), califiquen la visita del Papa com un fet històric per Catalunya a on hi ha molta diverstitat d'opinions. Tot i això, a la portada es veu un autobús amb propaganda laica, fet recolzat clarament per la seva política "progre". Si ens endinsem en l'article observarem que és força respectuós amb totes les opinions.Continuem amb l'"ABC": Aquest diari d'opinió basicament de dretes i de perfil de votant del PP, sorprén al no destrossar completament els moviments anti-papals,encara que manifesti el seu desacord amb la gran quantitat de col·lectius que han aparegut de sota les pedres en contra del papa i que, segons ells, utilitzaran la visita com a excusa per realitzar diverses activitats bandàliques.
I per últim trobem "La Gaceta", el dirari més ultraconservador i d'ultradretes, on l'únic referent a la visita del Papa en la portada d'avui és una amenaça dels antisistemes de cremar esglésies, fet que demostra el seu nivell mental, doncs donen importància a un fet que no està ni confirmat i és quasi improbable que passi. A més també engloben dins el grup d'antisistemes un bon nombre de la població catalana.

Bibliografia

A continuació una llista dels enllaços que hem visitat per dur a terme aquesta activitat:

• http://quisestlullus.narpan.net/
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
• http://www.mallorcaweb.com/magteatre/llull/index_html.html
• www.francescpujols.org/html/textos/constalecions/ramon.doc

Comentari sobre el fragment de "Arbre de filosofia d'amor"

Aquest fragment parla sobre el que pensa una dona anomenda "Filsofia d'amor", que es troba molt trista. Quan Ramon li pregunta la causa del seu malestar, ella li contesta que és per que la seva germana "Filosofia de Saber" té més seguidors i adeptes que ella, i que els homes d'aquella época no saben el que és realment estimar, doncs prefereixen aprendre ciències i voler alterar l'ordre de les coses que no estimar i prou.

Això és el que diu estrictament el text, però podria ser interpretat com el favoritisme de Ramon Llull envers la societat estamental que hi havia a l'época i la voluntat de mantenir-la, no com defensaven alguns altres. La Filosofia d'Amor ve a dir que els homes tenen més voluntat d'aprendre coses de ciències que potser no els hi convindria saber o són secundàries i en canvi no presten atenció a l'amor (s'entén que a Deu).

Cita de "Arbre de filosofia d'amor"

"Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:

– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.

Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.

– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?

– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món."

 

"Arbre de filosofia d'amor", Ramon Llull, 1298.

Obra de Ramon Llull

A continuació us posarem els títols de 5 obres destacades de Ramon Llull.

"Llibre del gentil" (1274-1276)
"Llibre de meravelles" (1287-89) (Inclou el llibre de les bèsties)
"Arbre de ciència" (29/9/1295-1/4/1296)
"Arbre de filosofia d'amor" (1298)
"Oracions de Ramon" (1299)







                                

                                                                                                             Portada de l'"Arbre de filosofia  d'amor"

Biografia de Ramón Llull

Tot seguit us farem una breu biografia de la vida de Ramon Llull.

El citat anteriorment Ramon Llull va néixer a Mallorca (concretament a la ciutat de Palma) en el si d'una familia acomodada, pero arribada a Mallorca a causa del repoblament causat per les matances ocasionades per les guerres de Jaume I. Se suposa que nasqué el 1232, encara que podria haver estat un altre any proper. Llull va ser un important escriptor en diverses llengües (entre elles llatí, àrab, occità i català). El seu mérit dins la cultura catalana és haver sigut el primer autor a escriure prosa en català. A part d'escriptor, cal destacar les seves aportacions com a filòsof, místic i teóleg, entre altres. Se'n sap ben poc de la seva joventut, només que es va casar el 1257 i va tenir 2 fills. Cal destacar el seu pas per la cort catalana com a trobador i el seu ràpid ascens de posicions, doncs de seguida es van percatar de la seva inteligència. També dir que durant la seva estada a la cort, va ser conegut pels seus nombrosos adulteris i aventures amoroses amb diverses dones.

No és fins el 1263 que la seva vida fa un gir de 360 graus, doncs se li apareix crist fins a cinc vegades. A causa d'aquestes visions, decideix abandonar la seva vida a la cort com a trobador i els seus mals costums per dedicar-se en cos i ànima a Dèu. Va peregrinar per tot europa i el nord d'Àfrica fins a la fi dels seus dies, amb l'objectiu de difondre la fe cristiana entre els infidels i reforçar-la entre els fidels. Un fet destacable es que va aprendre àrab per poder convèncer millor els musulmans. Durant les seves peregrinacions va escriure més de 280 llibres sobre temes molt diversos, però sempre centrats en Déu. Ramon Llull va morir el 1315 o el 1316 quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans. Està enterrat a l'església del convent de Sant Francesc, a Palma.   

Joan Oliver va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Més conegut pel pseudònim de Pere Quart, amb el qual va signar la seva obra poètica. Va ser un important poeta, encara que també va destacar en altres géneres com a: dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia és classificada com una de les més original de totes. El seu primer recull poètic, "Les decapitacions" (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió particular del món: desolada i escèptica. Va nèixer en el si d'una família de la burgesia industrial, un dels fundadors del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor va rebre el Premi del President de la República Francesa per la versió d'"El misantrop", de Molière. L'any 1970 va ser reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta va rebre els següents premis: Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seus ideals va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Com a detall destacar que va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


A continuació us posem la poesia que hem triat, "Corrandes d'Exili", de Joan Oliver.

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Quart, Pere.


Tot seguit us posarem un vídeo del poema musicat per Ovidi Montllor i un enllaç per escoltar una versió més moderna d'"Immigrasons".

http://www.uoc.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&music=470&titol=1082&recurs=588Obra poètica. Obres completes de Joan Oliver. Edicions Proa.

Textos, arguments i debats

Ei pingüinencs!!

Tot seguit procedirem a l'anàlisi de l'article sobre el Quart Cinturó del diari "Avui".

Per començar, cal dir que el text té bastanta coherència, doncs està ben ordenat i estructurat i presenta les idees de forma clara, a més s'agraeix que faci una descripció dels fets de forma més o menys cronològica. L'únic que si troba a faltar (però cosa comprensible tractant-se d'un diari minimament seriós) és que no es defineix en una postura molt clara, simplement informa sobre les diferents opcions sense donar a entendre quina és la que prefereixen. Malgrat tot, es veu, per exemple, que no donen suport al tripartit i fa pensar que estan a favor de l'oposició (CiU) o en contra del tripartit.

El text està ben cohesionat, doncs l'ha escrit una persona instruida en llengua i, per tant, amb un mínim d'idea sobre com expresar-se. Malgrat això, en alguns punts fa salts cronològics sobtats, cosa que fa que t'hagis de llegir el fragment dues vegades per entendre-ho completament. En alguna part (per exemple en el segon paràgraf) seria d'agraïr l'ús d'alguna coma més.
L'artícle està ben adequat a la situació comunicativa, doncs utilitza el llenguatge i vocabulari propis d'una situació formal (obvi al tractar-se d'una publicació en un diari) i utilitza la varietat estàndard del català. Tot i utilitzar un registre formal, és comprensible amb uns nivells mínims de català.
Pel que fa a la correcció lingüística, trobem en el quart paràgraf: "dels trànsits del vallès", i considerem que l'opció correcta seria "del trànsit del Vallès". Més endavant també trobem un fragment on, en comptes de posar "l'AP-7", escriuen "la AP-7". També podriem dir que en molts llocs es parla de "els trànsits" quan potser seria més correcte parlar de "el trànsit" (per exemple, en l'antepenúltim paràgraf). Destacar també, en l'última frase de l'artícle, l'ús d'un mot en llatí "habemus", que s'utilitza per exagerar o posar ènfasi en alguna cosa, en aquest cas en que fa 36 anys que es delibera sobre el quart cinturó. Per acabar, escriuen "Pimec" quan el més habitual és "PiMEC".

Sobre les enciclopèdies

A continuació us responem les preguntes sobre les enciclopèdies:

1. Heu utilitzat la Viquipèdia? Hi heu fet mai alguna aportació?

Sí que hem utilitzat la Viquipèdia, per buscar informació sobre diversos temes, tot i que la informació que es troba no sempre és verídica. No hi hem fet mai cap aportació.

2. Podries contestar qui creus que fa les enciclopèdies de paper?

Els diversos erudits sobre els temes, però més concretament, les redacten filòlegs. És a dir, els erudits donen la informació i els filòlegs les redacten.

3. En el següent enllaç hi tens l'ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col·laboratives més conegudes, on s'explica com funciona. Consulta-la i respon al teu bloc:
a) Qui pot escriure els articles d'una enciclopèdia en paper? I els d'una enciclopèdia col·laborativa??
A les enciclopèdies en paper només hi escriuen els erudits, en canvi en les eniclopèdies col·laboratives hi pot escriure qualsevol persona, sempre i quan respecti unes normes establertes per la pròpia enciclopèdia i el seu article sigui revisat pels creadors ("altos mandos") de l'enciclopèdia.

b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són "voluntaris"? Què creus que mou aquests voluntaris a fer aquesta feina?

Que hi escriuen perquè volen, no per obtenir una remuneració econòmica. Els mou l'afany de compartir els seus coneixements, potser donar-se a conèixer en el món cultural o simplement per que volen millorar o ampliar informació sobre un tema.

c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
No té perquè, doncs si el treball que fas t'agrada i a més el fas per voluntat pròpia, com a cosa extra, és més satisfactori que fer una cosa que no t'agradi i cobrar molt.

4. En el següent enllaç hi tens una notícia en què se'ns parla de la Viquipèdia en català. Podries fer una valoració d'aquesta informació?
És una bona noticia, doncs demostra que els catalans s'interesen i s'impliquen en els projectes de la Viquipèdia, i a més amb articles de qualtitat. Això també és bo per la difusió del català, doncs permet a gent d'arreu del món aprendre el català. Gràcies a això, el català millorarà en la seva difusió i es donarà a conèixer, fent així un pas més cap a l'autodeterminació.

5. Entra en el següent enllaç i digues per què han vedat l'ús de la Viquipèdia a la Universitat de Middlebury (EUA).


Perquè els alumnes l'utilitzaven com a font d'informació, i, encara que els articles són revisats, hi havia dades i fets completament falsos. És per això que en van vetar l'excès. Això succeix perquè la gent que hi escriu, pot estar sotmesa a manipulacions, soborns, falses informacions...

6. En aquest últim enllaç hi trobaràs un bloc. Digues què en penses?

Demostra que, tot i ser una enciclopèdia lliure i tot això, els artícles de la Wikipedia (i Viqupèdia) estan molt manipulats pels interessos de partits polítics i grans empreses multinacionals, doncs impedeixen que qualsevol autor més o menys objectiu, pugui tenir una visió crítica amb els seus productes i/o ideologies. És un indici més que el món està totalment dominat per una serie de persones (o empreses o organismes nacionals) que no permeten que res ni ningú pugui tacar la seva imatge, encara que per fer-ho hagin de recorrer a les mentides i a la manipulació d'articles d'una enciclopèdia col·laborativa. Ens torna a ensenyar que fins i tot la informació que creiem objeciva pot haver estat manipulada pels capitalistes, globalitzadors, polítics i altres xusmes del planeta.


7. Saps què és el que es veu a la fotografia d'aquesta entrada?

Un grup de gent realitzant una torre humana. Té un valor simbòlic, doncs vol representar que si les persones col·laboren, es poden fer coses molt grans.

Presentació

Ei! Som el Quim i el David Pons i aquest és el nostre blog, on penjarem tot el que ens digui el nostre professor de català, l'estimat Jaume Casals.