Joan Oliver va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Més conegut pel pseudònim de Pere Quart, amb el qual va signar la seva obra poètica. Va ser un important poeta, encara que també va destacar en altres géneres com a: dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia és classificada com una de les més original de totes. El seu primer recull poètic, "Les decapitacions" (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió particular del món: desolada i escèptica. Va nèixer en el si d'una família de la burgesia industrial, un dels fundadors del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor va rebre el Premi del President de la República Francesa per la versió d'"El misantrop", de Molière. L'any 1970 va ser reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta va rebre els següents premis: Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seus ideals va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Com a detall destacar que va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


A continuació us posem la poesia que hem triat, "Corrandes d'Exili", de Joan Oliver.

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Quart, Pere.


Tot seguit us posarem un vídeo del poema musicat per Ovidi Montllor i un enllaç per escoltar una versió més moderna d'"Immigrasons".

http://www.uoc.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&music=470&titol=1082&recurs=588Obra poètica. Obres completes de Joan Oliver. Edicions Proa.