7.1 Neologismes segons els diferents procesos de formació

 Ei estimats amics de la Vila del Pingüí, tot seguit us deixem, en dues entrades, l'activitat sobre neologismes i sigles. Salut!




1.Neologia de forma

• Derivació: antiapartheid (anti + apartheid)
• Composició: Cibercafé (Ciber + café)
• Lexicalització de sigles: fiac (academia d'anglès FIAC)
• Escurçament: Nazi (Nacional socialista)

2.Nelogia de significat

• Torre (Part central d'un ordinador, on es troba el disc dur, la memòria ram...)

3.Manlleus lingüístics

• De llengües modernes: Baguette (Barra de pa)
• Del grec o el llatí: ídem

Sobre el diari "ara"

Ei!
Després de veure el vídeo i remenar per la seva web, ens sembla que el diari "ara" és una bona iniciativa i més tenint en compte com està el país actualment. És un diari interesant, doncs presenta les notícies des d'un punt de vista diferent, més proper al poble català, i innovador. També està bé que integri les noves tecnologies, doncs un diari online potser resulta més atractiu pel públic jove que no pas un de paper, i creiem que el que es busca és promocionar les seves idees (sempre mantenint la objectivitat) entre la gent jove (sense excloure ningú), doncs són els que hauran de tirar el futur endavant. Malgrat tot, hi ha hagut bastantes iniciatives com aquesta que han començat amb molta força però han acabat en no res... esprem que aquet no sigui el cas. Cal destacar el suport que li donen gent amb el reconeixement de Toni Soler, Albert Om i Antoni Bassas, entre altres. Resumint, vol ser un diari proper i aliè al monopoli actual pel que fa a l'informació, vol dir les coses clares i amb un cert punt de suport al catalanisme i/o independentisme.

A continuació us deixem el link del diari: http://www.ara.cat/

Ànims, redactors del diari "Ara"!

Contrast de noticies

Hem buscat en diferents diaris de l'estat espanyol, indagant en les seves portades i articles més destacats. Hem trobat una gran diversitat d'opinions, des de "progres" anti-papas fins a conservadors carques que alerten de l'amenaça per part d'un ampli sector de la població catalana de cremar esglesies coincidint amb la visita del Papa.
Tot seguit us explicarem breument el que hem vist en els següents tres diaris: "La gaceta", l'"ABC" i "el Periódico".

Es veu clarament cap a on dirigeixen els trets: "El periódico", que acostumen a ser bastant objectius però tirant a "progres" (falsos progres, doncs a l'hora de la veritat no tenen el valor -potser per por a la repressió- a dir certes coses més clares), califiquen la visita del Papa com un fet històric per Catalunya a on hi ha molta diverstitat d'opinions. Tot i això, a la portada es veu un autobús amb propaganda laica, fet recolzat clarament per la seva política "progre". Si ens endinsem en l'article observarem que és força respectuós amb totes les opinions.Continuem amb l'"ABC": Aquest diari d'opinió basicament de dretes i de perfil de votant del PP, sorprén al no destrossar completament els moviments anti-papals,encara que manifesti el seu desacord amb la gran quantitat de col·lectius que han aparegut de sota les pedres en contra del papa i que, segons ells, utilitzaran la visita com a excusa per realitzar diverses activitats bandàliques.
I per últim trobem "La Gaceta", el dirari més ultraconservador i d'ultradretes, on l'únic referent a la visita del Papa en la portada d'avui és una amenaça dels antisistemes de cremar esglésies, fet que demostra el seu nivell mental, doncs donen importància a un fet que no està ni confirmat i és quasi improbable que passi. A més també engloben dins el grup d'antisistemes un bon nombre de la població catalana.

Bibliografia

A continuació una llista dels enllaços que hem visitat per dur a terme aquesta activitat:

• http://quisestlullus.narpan.net/
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
• http://www.mallorcaweb.com/magteatre/llull/index_html.html
• www.francescpujols.org/html/textos/constalecions/ramon.doc

Comentari sobre el fragment de "Arbre de filosofia d'amor"

Aquest fragment parla sobre el que pensa una dona anomenda "Filsofia d'amor", que es troba molt trista. Quan Ramon li pregunta la causa del seu malestar, ella li contesta que és per que la seva germana "Filosofia de Saber" té més seguidors i adeptes que ella, i que els homes d'aquella época no saben el que és realment estimar, doncs prefereixen aprendre ciències i voler alterar l'ordre de les coses que no estimar i prou.

Això és el que diu estrictament el text, però podria ser interpretat com el favoritisme de Ramon Llull envers la societat estamental que hi havia a l'época i la voluntat de mantenir-la, no com defensaven alguns altres. La Filosofia d'Amor ve a dir que els homes tenen més voluntat d'aprendre coses de ciències que potser no els hi convindria saber o són secundàries i en canvi no presten atenció a l'amor (s'entén que a Deu).

Cita de "Arbre de filosofia d'amor"

"Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:

– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.

Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.

– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?

– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món."

 

"Arbre de filosofia d'amor", Ramon Llull, 1298.

Obra de Ramon Llull

A continuació us posarem els títols de 5 obres destacades de Ramon Llull.

"Llibre del gentil" (1274-1276)
"Llibre de meravelles" (1287-89) (Inclou el llibre de les bèsties)
"Arbre de ciència" (29/9/1295-1/4/1296)
"Arbre de filosofia d'amor" (1298)
"Oracions de Ramon" (1299)







                                

                                                                                                             Portada de l'"Arbre de filosofia  d'amor"