Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina és un destacat poeta català de l'època del modernisme a Catalunya. Maragall va néixer a Barcelona el 1860 en el si d'una família burgesa que es mantenia gràcies a la indústria tèxtil. El fet de ser el primogènit de la família va fer que el seu pare el volgués fer incorporar de seguida a l'empresa, però Maragall s'hi va negar, manifestant la seva itnenció de cursar una carrera universitària. Així doncs (amb el consentiment previ de la família) va començar a estudiar dret el 1879, amb la intenció de formar-se com a intel·lectual i relacionar-se amb la joventut il·lustrada del moment. No va ser fins al 1890 que Maragall va iniciar la seva activitat periodística participant en la redacció del Diario de Barcelona i, més endavant, amb l'Avenç. Va ser en aquesta revista on va publicar el seu primer llibre de poemes: Poesies. En l'àmbit periodístic va destacar pels seus artícles d'opinió (crítics i compromesos amb els seus ideals) i les seves resenyes literàries. Va arribar a ser un intel·lectual molt reconegut, llegit i respectat. Joan Maragall va morir a Barcelona l'any 1911. Sobre la seva poesia, cal destacar que Maragall va elaborar la seva pròpia teoria poètica, que va anomenar "paraula viva". Aquesta teoria es basa en que el poeta ha de contemplar la situació esperant l'aparició repentina de l'inspiració. D'aquesta manera, les paraules que surten són intentsament vives i un cop escrites no s'han de modificar, doncs perdrien tota l'espontaneïtat i la puresa del moment màgic de la inspiració. En general, Maragall intentava transmetre un sentiment optimista amb la seva poesia.

Per realitzar aquest petit escrit ens hem basat en el llibre de text de català i en la informació de la web www.escriptors.cat