Àngel Guimerà va nèixer a Santa Cruz de Tenerife, però es va mudar a Catalunya i ràpidament dominà la llengua catalana, convertint-se en un bon escriptor i molt compromès amb el moviment nacionalista català. Amb 25 anys es va incorporar al moviment de la renaixença. Àngel Guimerà és el gran dramaturg de la renaixença i l'èxit inmediat de les seves obres va provocar que es traduissin a multitud de llengües. La majoria de les obres són de caràcter romàntic, és a dir intenten despertar emocions i sentiment en el públic.
Podem dividir l'obra teatral de Guimerà en tragèdies i drames:
La tragèdia romàntica està escrita en vers i té un to solemne. L'ambientació és històrica i l'acció se situa en un passat llunyà. Tracte fets excepcionals, plens de passió i violència i sovint té un final macabra. Els personatges són personatges signulars, apassionats i idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a una força superior a ells. És el cas de "Mar i Cel".
En canvi, el drama romàntic és de caire realista, està escrit en prosa i té un to més natural, doncs està escrit en un to més col·loquial. Aquests drames estan situats en una època propera a Guimerà i tracten fets més realistes i quotidians. És el cas de "Maria Rosa" (on es parla del món dels obrers i les condicions de treball), "Terra Baixa" (món de la pagesia i caciquisme rural), "La Filla del Mar" (el món dels mariners i les desigualtats entre rics i pobres). El conflicte gira entorn la possessió amorosa, tot i que també ns'hi veuen pinzellades de crítica social. Els personatges són realistes, dominats per grans passions i també desemboquen en un final tràgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada