Víctor Català

Caterina Allbert és el nom real d'aquesta escriptora coneguda pel nom de Víctor Català. Aquest pseudònim es deu a la discriminació sexista existent a la seva època, doncs si no escrivia sota el nom d'un home, el públic no en faria cas. Nasqué a l'Escala el 1869, aquest poble, arrant de mar però també prop de la serra de Montgrí,  va inspirar profundament la seva obra literaria. No va  ser instruïda a l'escola ja que no va passar-hi gaire temps, però visqué sempre en un ambient culte i això li va proporcionar una formació prou digne. Ben aviat començà a dibuixar, pintar i escriure. La part d'escriptora li provenia de la seva mare i l'àvia materna, que també ho eren. La seva formació literària es majoritàriament autodidacta ja que va rebre classes però no van ser rellevants en la seva vida.
Es va donar a conèixer per primera vegada als Jocs Florals d'Olot de 1898 sota el seu propi nom, Caterina Albert, i va ser premiada pel seu monòleg La Infanticida. En saber-se que havia provocat  un gran escàndol quan es va saber que havia estat escrit per una dona, va decidir el pseudònim pel qual tots la coneixem avui:  Víctor Català.
 Per aquest escàndol, evitava donar-se a  conèixer públicament, tot i així va estgablir amistat amb grans escriptors de l'època com Narcís Oller i Joan Maragall.

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina és un destacat poeta català de l'època del modernisme a Catalunya. Maragall va néixer a Barcelona el 1860 en el si d'una família burgesa que es mantenia gràcies a la indústria tèxtil. El fet de ser el primogènit de la família va fer que el seu pare el volgués fer incorporar de seguida a l'empresa, però Maragall s'hi va negar, manifestant la seva itnenció de cursar una carrera universitària. Així doncs (amb el consentiment previ de la família) va començar a estudiar dret el 1879, amb la intenció de formar-se com a intel·lectual i relacionar-se amb la joventut il·lustrada del moment. No va ser fins al 1890 que Maragall va iniciar la seva activitat periodística participant en la redacció del Diario de Barcelona i, més endavant, amb l'Avenç. Va ser en aquesta revista on va publicar el seu primer llibre de poemes: Poesies. En l'àmbit periodístic va destacar pels seus artícles d'opinió (crítics i compromesos amb els seus ideals) i les seves resenyes literàries. Va arribar a ser un intel·lectual molt reconegut, llegit i respectat. Joan Maragall va morir a Barcelona l'any 1911. Sobre la seva poesia, cal destacar que Maragall va elaborar la seva pròpia teoria poètica, que va anomenar "paraula viva". Aquesta teoria es basa en que el poeta ha de contemplar la situació esperant l'aparició repentina de l'inspiració. D'aquesta manera, les paraules que surten són intentsament vives i un cop escrites no s'han de modificar, doncs perdrien tota l'espontaneïtat i la puresa del moment màgic de la inspiració. En general, Maragall intentava transmetre un sentiment optimista amb la seva poesia.

Per realitzar aquest petit escrit ens hem basat en el llibre de text de català i en la informació de la web www.escriptors.cat

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va nèixer a Santa Cruz de Tenerife, però es va mudar a Catalunya i ràpidament dominà la llengua catalana, convertint-se en un bon escriptor i molt compromès amb el moviment nacionalista català. Amb 25 anys es va incorporar al moviment de la renaixença. Àngel Guimerà és el gran dramaturg de la renaixença i l'èxit inmediat de les seves obres va provocar que es traduissin a multitud de llengües. La majoria de les obres són de caràcter romàntic, és a dir intenten despertar emocions i sentiment en el públic.

Podem dividir l'obra teatral de Guimerà en tragèdies i drames:

La tragèdia romàntica està escrita en vers i té un to solemne. L'ambientació és històrica i l'acció se situa en un passat llunyà. Tracte fets excepcionals, plens de passió i violència i sovint té un final macabra. Els personatges són personatges signulars, apassionats i idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a una força superior a ells. És el cas de "Mar i Cel".
En canvi, el drama romàntic és de caire realista, està escrit en prosa i té un to més natural, doncs està escrit en un to més col·loquial. Aquests drames estan situats en una època propera a Guimerà i tracten fets més realistes i quotidians. És el cas de "Maria Rosa" (on es parla del món dels obrers i les condicions de treball), "Terra Baixa" (món de la pagesia i caciquisme rural), "La Filla del Mar" (el món dels mariners i les desigualtats entre rics i pobres). El conflicte gira entorn la possessió amorosa, tot i que també ns'hi veuen pinzellades de crítica social. Els personatges són realistes, dominats per grans passions i també desemboquen en un final tràgic.