Cita de "Arbre de filosofia d'amor"

"Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:

– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.

Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.

– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?

– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món."

 

"Arbre de filosofia d'amor", Ramon Llull, 1298.

Obra de Ramon Llull

A continuació us posarem els títols de 5 obres destacades de Ramon Llull.

"Llibre del gentil" (1274-1276)
"Llibre de meravelles" (1287-89) (Inclou el llibre de les bèsties)
"Arbre de ciència" (29/9/1295-1/4/1296)
"Arbre de filosofia d'amor" (1298)
"Oracions de Ramon" (1299)







                                

                                                                                                             Portada de l'"Arbre de filosofia  d'amor"

Biografia de Ramón Llull

Tot seguit us farem una breu biografia de la vida de Ramon Llull.

El citat anteriorment Ramon Llull va néixer a Mallorca (concretament a la ciutat de Palma) en el si d'una familia acomodada, pero arribada a Mallorca a causa del repoblament causat per les matances ocasionades per les guerres de Jaume I. Se suposa que nasqué el 1232, encara que podria haver estat un altre any proper. Llull va ser un important escriptor en diverses llengües (entre elles llatí, àrab, occità i català). El seu mérit dins la cultura catalana és haver sigut el primer autor a escriure prosa en català. A part d'escriptor, cal destacar les seves aportacions com a filòsof, místic i teóleg, entre altres. Se'n sap ben poc de la seva joventut, només que es va casar el 1257 i va tenir 2 fills. Cal destacar el seu pas per la cort catalana com a trobador i el seu ràpid ascens de posicions, doncs de seguida es van percatar de la seva inteligència. També dir que durant la seva estada a la cort, va ser conegut pels seus nombrosos adulteris i aventures amoroses amb diverses dones.

No és fins el 1263 que la seva vida fa un gir de 360 graus, doncs se li apareix crist fins a cinc vegades. A causa d'aquestes visions, decideix abandonar la seva vida a la cort com a trobador i els seus mals costums per dedicar-se en cos i ànima a Dèu. Va peregrinar per tot europa i el nord d'Àfrica fins a la fi dels seus dies, amb l'objectiu de difondre la fe cristiana entre els infidels i reforçar-la entre els fidels. Un fet destacable es que va aprendre àrab per poder convèncer millor els musulmans. Durant les seves peregrinacions va escriure més de 280 llibres sobre temes molt diversos, però sempre centrats en Déu. Ramon Llull va morir el 1315 o el 1316 quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans. Està enterrat a l'església del convent de Sant Francesc, a Palma.   

Joan Oliver va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Més conegut pel pseudònim de Pere Quart, amb el qual va signar la seva obra poètica. Va ser un important poeta, encara que també va destacar en altres géneres com a: dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia és classificada com una de les més original de totes. El seu primer recull poètic, "Les decapitacions" (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió particular del món: desolada i escèptica. Va nèixer en el si d'una família de la burgesia industrial, un dels fundadors del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor va rebre el Premi del President de la República Francesa per la versió d'"El misantrop", de Molière. L'any 1970 va ser reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta va rebre els següents premis: Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seus ideals va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Com a detall destacar que va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


A continuació us posem la poesia que hem triat, "Corrandes d'Exili", de Joan Oliver.

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Quart, Pere.


Tot seguit us posarem un vídeo del poema musicat per Ovidi Montllor i un enllaç per escoltar una versió més moderna d'"Immigrasons".

http://www.uoc.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&music=470&titol=1082&recurs=588Obra poètica. Obres completes de Joan Oliver. Edicions Proa.